Monòlegs en Català
Translation by Associació Catalana per la Pau
For more on the biography of Ali Abu Yaseen >>
UN MOMENT I NOU MÍSSILS
CENTRE CULTURAL AL-MISHAL GAZA
ALI ABU YASEEN
ACTOR, ESCRIPTOR I DIRECTOR,
COFUNDADOR DEL CENTRE CULTURAL AL-MISHAL
Aquell dia es suposava que havíem de mostrar una obra al centre cultural Al-Mishal a Gaza.
L’obra incloïa 14 nenes; tractava dels seus drets.
De sobte, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament ens va trucar i ens va demanar que ho cancel·léssim sense cap tipus d’explicació.
Vam aturar els assajos i vam enviar tothom a casa seva. Era la primera vegada que vaig haver de posposar una actuació.
Vaig anar a casa, i els israelites van començar a bombardejar Gaza, i els míssils van començar a sacsejar la ciutat.
Les bombes arribaven a prop del teatre. Em vaig espantar de que el centre cultural es veges perjudicat, de que el vidre quedés destruït i de que l’escenari de l’obra caigués.
Em vaig vestir i vaig sortir.
Vaig caminar per un carrer de 200 metres de longitud; estava totalment negre del fum i de la pols, com si fos de vespre, ni tan sols podies veure el teu dit.
Així com m’apropava, la meva vista començava a aclarir-se.
El teatre estava destrossat, destrucció completa. Res. Els trets del lloc desapareguts... el centre cultural havia desaparegut de si i es va convertir en un forat... un edifici de sis pisos ara s’havia convertit en un cràter subterrani de dos pisos.
Com podia ser això?
L’escenari de les obres, el vestuari que havia dissenyat, les meves esperances i els meus somnis, l’esforç i l’esgotament van col·lapsar en un segon.
Estic aquí de peu, i els pensaments estan xocant dins el meu cap com a ones, la tristesa inunda el meu cor, com si desaparegués l’escenografia, i amb ella, l’alegria.
Les cares de la joventut que formava van passar per davant meu, la rialla dels infants ara s’havia esvaït.
Fins aquell moment, no podia creure que el teatre hagués desaparegut juntament amb els catorze anys de treball en un moment i nou míssils.
El nostre teatre es va convertir en una flama teatral, i la van apagar.
Des del bombardeig, havíem deixat les actuacions a les escombraries.
El teatre forma part de nosaltres, i nosaltres com a artistes continuem sigui en un edifici... o no... farem teatre en un arbre, al mar, sota l’aigua...
Hem creat artistes, i seguirem sent artistes.
​
​
COPYRIGHT: The Freedom Theatre and Artists On The Frontline own the copyright to the script and monologues of The Revolution’s Promise. The texts are available for public readings and performances for all who abide by our values and have received written confirmation (please email info@artistsonthefrontline.com). We ask that tickets to any events and readings are free for audiences or, if chargeable, the money goes towards the Artist Resistance Programme. If this is not possible, please get in touch with us, and we are happy to talk through what might work.